“Almenys ens han deixat l’honor de caure sols. En la desesperança, acceptem la foscor. Demà retornarem al treball, a l’esforç. Dreçats, hem de cavar als bancals de la por. ” del poema 1714 de Salvador Espriu.
No sóc poeta, sinó un padrí agitat, i pel cava, avui, un xic torrat.
Per això, demano als amics catòlics, la virtuosa caritat cristiana, i als infidels , ateus i agnòstics, la natural compassió humana.
Dit això, començo el brindis , vers i sermó.
Sebi, Mar Mar, Sebi un home , una dona i avui, només , una sola persona.
Ànimes fusionades, per petons al Sol i carícies en nits amades. sou energia nuclear pura, on és l’amor , la llum que hi perdura.
Feu Niu, i fundeu cada dia un paradís, endolciu-vos sempre el camí, amb alegria, esperança...i un xic d’anís.
I tant a l'escalfor del Sol, com en freda nit serena, generositat, lleialtat , noblesa eterna.
I com la vella ratafia , que l’esperit ens besa, amb mil litres de paciència i saviesa, per així , regalimar a la vida un bon suc, com les pomes de Can Saüch.
De la vostra grana i sang, en naixeran nins i nines, i amb el pas dels temps, s’expandiran.
Fruïts germinats de pomera en flor, que proclamaran per sempre, el testimoniatge infinit del vostre amor.
! Ja no sou minyons, sinó valents lleons ! ! No tingueu més por ! ! Premeu fort la vara de pastor !
!! Foragiteu dimonis , esclafeu dragons !!
!! I que els vostres fills, dormin tranquils !! !! doncs no tindran mai, mai . . . !! !! . . . a uns pares més gentils !!!
"Informe Lugano" 1999, de Susan George, Editorial Icaria (Barcelona ).
George, Doctora en filosofia, i guru del moviment anti globalització, va escriure aquesta obra mestre i referent obligat per entendre el sistema que governa els destins del món en l'actualitat : el neoliberal capitalisme.
En resum , el llibre de Susan George, tracta en forma irònica, un hipotètic encàrrec de les mans negres que sustenten el poder capitalista del món, consistent en elaborar un informe científic sobre com pot prevaldre el capitalisme, en plena globalització mundial, com es pot afrontar una possible recessió del neo-liberalisme actual .
L'informe efectuat pels principals sociòlegs, historiadors, filòsofs, estadistes, científics, metges, matemàtics, físics, químics, economistes, analistes, informàtics, etz els màxims cervells en la seva matèria, arriba a una simple però brutal conclusió, s'ha d'eliminar la super-població mundial existent dels països del tercer món.
En un passatge del llibre, podem llegir :
"Amb independència de les múltiples possibilitats de la tuberculosi, la malària, les malalties exòtiques o els vells recursos (que delmen la població més pobre), la SIDA canviarà la faç de la humanitat molt més que qualsevol d'ells. Encara que no és encara la principal causa de mort de la humanitat, ja està fent una contribució fora de l'habitual a les taxes de mortaldat, sobretot en el Sud."
i també :
"Animem encaridament els sol·licitants de l'Informe al qual creïn i mantinguin un cos de pensadors, escriptors, professors i comunicadors que puguin desenvolupar conceptes, arguments i imatges que proporcionin una justificació intel·lectual, moral, econòmica, política i psicològica a unes estratègies enèrgiques de gestió de la població".
És a dir , si el capitalisme vol sobreviure, s'ha de construir un mapa amb les instruccions precises, per desenvolupar un discurs sostenible, que tingui militància, elaborar un mètode i una estratègia, per en definitiva , matar milions i milions d'ésser humans, nens, nenes, dones, vells, homes, així sobreviurà el capitalisme i amb ell, el nostre sistema de vida actual : la plàcida societat de consum, 14 pagues, casa, cotxe , vacances , sanitat, educació, justícia i plaers terrenals .
Avui , a l'any 2008, el doctor J.B.( no confondre'l amb la marca de whisky escocesa ), metge de Navarra, ha estat capaç , de manifestar sense cap tipus d'embut en una entrevista concedida a una revista catalana de l'Opus Dei ( evidentment el Doctor en qüestio, també és de l'Opus ) les següents perles :
1- "És molta mala fe , publicitar el preservatiu com a mètode infal·lible ( per prevenir la SIDA ), quan se sap que no ho és "
2- " Recentment la C. Cochrane, una entitat no governamental... ha arribat a la conclusió després d'analitzar tots els assajos clínics realitzats, que el preservatiu només protegeix en un 80 %, És a dir un 20 % de les persones que mantenen relacions de sexuals de risc durant un any, acabaran contagiant-se del virus de la SIDA... per tant el preservatiu no evita el risc de contagi, tan sols el disminueix. ... el lema "Sexe Segur" en referència a la utilització del preservatiu com a mètode segur, es pot considerar una falsedat científica "
Així doncs, el Doctor J.B., suposat super-numerari de l'Opus, podria perfectament haver integrat el comitè científic per elaborar l'Informe Lugano.
Ell seria el Doctor " Mort ", l'Àngel negre exterminador de l'Opus Dei.
Segons el brillant Dr.J.B. de Navarra ( OPUS DEI ) , el condó és prescindible, si seguim el mètode del Protocol Lancet ( 2004 ), en el qual 100 experts en la matèria ( ? ), varen batejar-ho amb el nom de " ABC ", és a dir amb llengua anglesa :
A = Abstinence ( Abstinència sexual )
B = Be faithful ( Fidelitat , monogàmia mutua de la parella )
C = Condom ( Condó, en cas de fallar els dos primers mètodes )
Així , segons el Doctor J.B. , hem d'anar a veure els africans de Sierra Leone, Nigèria, Tanzània, Camerun, Senegal, Etiòpia, Somàlia, Ruanda, etz .... i dir-lis :
" Mireu negrets i negretes de pell bruna, tots sou fills de Deu, per tant deixeu de follar com conills, lligueu-vos la vostra tita de tres pams, feu-vos-hi un llacet vermell com el de la SIDA, si tot hi així voleu continuar fornicant, feu-ho amb una única dona, home o cabra, i només en el pitjor dels casos , sinó us podeu aguantar la titola , feu servir el condó si en teniu, però amagueu-vos que no us vegin els Deus, perquè follar amb condó és pecat "
Mira tu !!, Dr. JB, t'ho diré curt i ras, soc agnòstic, però faré un esforç, i resaré cada dia de la meva fotuda vida, a tots els Deus, els coneguts i per conèixer , des de Zeus, passant per Jesús de Natzaret, a Buda, i Alà, a Mahoma , el seu profeta, i si cal al mateix Tutatis, o a Thor el Deu germànic del Tró.... perquè un dia qualsevol, quan surtis d'un pis d'un principal qualsevol, d'un barri xinès qualsevol, aquells del botó vermell, agafis la SIDA, la SIFILIS, L'HEPATITIS " C ", i totes les malalties de transmissió sexual conegudes i per conèixer, i quan tu i els teus socis, us estigueu estripant de dolor i ofegant amb els vostres propis vòmits i merda... que el vostre Deu sigui quin sigui , us digui ben clar i ben alt :
Abans que es rebentin els casquets de glaç del Pol Nord ; Abans que ens envaeixi un núvol tòxic de les petroquímiques de Tarragona ; Abans que veure dos grans bolets atòmics per sobre de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs , Abans que ens engoleixin més bombolles immobiliàries, financeres , bancàries i borsàries per culpa de quatre corporacions d'especuladors malparits assedegats del diner fàcil ; Abans que Aznar es converteixi en el nou “ latin-lover “ de Hollywood ; Abans que George W. Bush sigui anomenat Premi Nobel de La Pau; Abans que el Real Madrí s’endugui “ la décima “ europea, Abans que Julito Iglesias posi lletra a l’himne espanyol; Abans que l’Infanta es casi amb en “Pipi” gran-tranca Estrada, Abans d’entrar a l’U.C.I. per culpa de un pit de pollastre adulterat i inflat amb silicona ; Abans de tornar-me malalt per culpa d’un bistec d’una vedella boja anglosaxona.;Abans que em torni groc pastel per culpa d’un ou fregit amb oli de colze a les riques espècies transgèniques mutants, Abans que la pluja àcida ennegreixi el meu bell cutis epidèrmic i es transmuti artificialment de blanc rosat a morat de pendó de “ Castilla”, i Abans que el Vaticà em vulgui convertir en el Guardià de la Fe i dels Sacratíssims Sagraments, abans de tot això, prefereixo que ens envaeixin els marcians , i em dona igual , que experimentin amb el meu cos i em posessin la titola al front i els collonets sota la barbeta, m’és totalment igual, prefereixo aquesta alteració fisiològica, que tenir que continuar en aquesta merda de món globalitzat, inhumà i sense escala de valors, sense ètica ni estètica i pler de merda fins l’estratosfera.
Tinc la maleta feta, porto botifarra , fuet i avellanes pel camí i també una ampolla de vi negre per anar-ho mullant tot plegat , he cremat el DNI i e passaport del Reino de Castilla, porto els calçotets nets, estic al terrat assentat i amb l’abric posat, amb el bitllet de classe turista en una mà, i un ciri a l'altra, i com tinc temps començo a llegir la Bíblia de “ Els Pilars de La Terra “ i espero amb anhel i il·lusió que em vinguin a buscar el Ryan Air Marcià de torn.
Vull viatjar a les estrelles , creuar la Galàxia , vull ser un marcià de la República Independent de Mart, amb la tita al front i els ous testiculars a la nou del coll.
Però almenys , allà segur que no pateixen pel finançament, per les “subprimes”, per les bombolles estúpides fetes i alimentades per estúpids, i de ben segur, que poden parlar marciano sense acusar-los d’intolerants , lliures.
Si a un porc, li pintes els llavis, continua essent un porc “ …aquest refrany americà el va deixar anar el senador demòcrata Obama en un míting, dos dies després que la republicana Governadora Palin digues que : “ la única diferència entre un pitbull i la dona americana … és el pintallavis “.
D’aquesta collonada , als Estats Units fa quatre seguits que en parlen, per sobre dels huracans, Geòrgia, Rússia, la crisi immobiliària, la crisi borsària, la crisi financera, la Recessió…
No fa falta dir , que Obama no pretenia fer-se abanderat de la misogínia, ja que si Palin no hagués dit la seva frase del pitbull dos dies abans, no hauria hagut cap escàndol.
Però el que realment em preocupa, és el radicalisme d'aquesta integrista religiosa , d’aquesta pitbull amb els llavis pintats, aquesta ultraconservadora americana, de l’ala més extrema de la dreta republicana americana, de la vella, interior i profunda Amèrica.
Aquesta dona pot arribar a ser presidenta dels EE.UU. I perquè això passi, només han de passar dues coses: primer que guanyin les eleccions els republicans amb el militar McCain al capdavant, i segon , que el vell i malalt McCain de 72 anys li agafi qualsevol rebrotada d’una malaltiat i si quedi , passant a millor vida.
Primer, que els republicans guanyin, és quasi segur, ja que Amèrica no elegirà un president negre – ni que sigui mig negre- , i segon , que la palmi el vell militar Mc Cain és més que probable, per la seva edat i pel seu llarg historial d’infermetats, entre elles un càncer de pell.
Llavors aquesta dona tindria el camí lliure per ser elegida presidenta del país més poderós del món , demagògia , radicalisme, populisme i un electorat amb electroencefalograma pla , no li en falten.
Ha confessat que només ha viatjat a Mèxic i al Canadà, però no es talla ni un moment en dir que declararia la guerra a Rússia si tornessin a atacar a Geòrgia.
El que Déu va crear… que Déu ho arregli…
I el senador Obama té raó, però jo hi afegiria : … que si a una truja d’Alaska , li dones una bíblia i una pistola, aneu-vos pensant en menjar una hamburguesa amb gust de pintallavis.
Sandro Rossell, ex-directiu de Barça i Nike, ja va titular de forma molt encertada el seu llibre de memòries de bussines : “ Benvinguts al Món real “, realment un títol molt potent, tant per una obra com per un personatge “self-man” d’altura.
En aquest 2008 , la crisi immobiliària s’ha deixat veure en tot el seu esplendor, i no pas per culpa de l’accelerador de partícules del CERN, ni tampoc per cap gran BIG-BANG de l’Univers, si no pel GRAN PET ( que no bombolla ) LA GRAN LLUFA que ha fotut el sector del rajol.
Barris sencers d’esquelets de ciment i acer , edificis fantasmes inacabats per falta de tresoreria i ofegats per hipoteques extraatmosfèriques, per culpa de cràpules empresaris, afamats del diner ràpid i fàcil, dels bancs, de les caixes, de les grans corporacions i Administracions locals, Autonòmiques, Estatals i paraestatals ( de paràsits ).
De persistir el fenomen, aquestes estructures immobiliàries grises, fredes i majestuoses, romandran al nostre paisatge urbà com un gran cementiri d’elefants, on les osseres dels paquiderms s’erigeixen com espectacle dantesc i perplex del destí inevitable que espera a un dels animals més poderosos del planeta…. l’Homo Sapiens.
Durant més de vint anys , he viscut i sobreviscut dins aquest espès i complex hàbitat humà, sóc perfecte coneixedor de les seves llacunes culturals, prats de misèria personal , pastures de mediocritat , boscos frondosos d’enveges, camps de batalla de xafarderies i dentallades a l’esquena, deserts ètics i el pitjor de tot , de sequeres salarials i jornades tant llargues com els dies polars àrtics.
És per això ,que des de la meva experiència , he elaborat aquest recull elemental dels animals, animalons, bèsties i insectes que habiten en aquest sub-món de l’espècie humana, en principi desenvolupada i amb signes d’intel·ligència .
Nomenclàtor bàsic d’oficina : ( per ordre jeràrquic )
Amo: Mamífer de l’espècie “a-mamón-mamonae” , quadrúpede , ja que acostuma a fotre les quatre potes cada dos per tres .Aquest animal està considerat com el rei de l’oficina i ocupa el lloc més alt en la jerarquia de l’hàbitat, i a l’igual que el seu homòleg a la jungla, el Lleó, no fot ni brot durant tota la jornada, jeu i menja tota l’estona ,i en canvi no deixa menjar ni treballar a la resta de bèsties al seu càrrec. D’aspecte molt similar a un voltor, en algunes contrades també ha evolucionat cap al dromedari, i fins i tot altre, han estat capaços de transformar la seva morfologia a la dels escarabats, ratpenats, sargantanes i escurçons. També són coneguts com “el jefe”, “el fantasma “ o el “xitxarel·lo”, i en alguns hàbitats específics està assenyalat com l’enemic de la resta d’animalons que hi habita, designant-lo com a “Xarli” per analogia ianqui a la Guerra del Vietnam.´
Fill de l’amo: trets idèntics als del seu progenitor, però amb un accentuada falta de signes latents d’intel·ligència mínima. El seu tret característic i principal, resideix en que és un Ser totalment inútil àrid i improductiu, és molest i irrita fins i tot a les bèsties més tranquil·les, la seva sola presència impregna de nauseabunda fortor els que el rodegen, degut a la seva pestilència d’efluvis ocasionats per la pèrdua constant de disposicions fecals cerebrals. També són coneguts com “ els principitos “ , “ las infantas “ o “els pequinesos “, aquest últim no fa referència als ciutadans de la capital de la Xina, sinó a la raça de cans.
Llepaculs : Mamífer mamador per excel·lència en l’hàbitat d’una oficina. Animalot de confiança de l’amo, informa a l’amo de tots els moviments i actes dels demés animalons de l’oficina, i no perd cap oportunitat per reafirmar el seu estatus. A causa de la seva perfecció mamadora i llepadora, ha desenvolupat genèticament a traves dels segles, un apèndix superior al de la llengua d’un animal, i no només pot ser subtil i informativa amb l’Amo, sinó també destructiva i viperina amb la resta del bestiolari de l’oficina , tant a aquell que li faci nosa o sigui una amenaça al seu lloc. És un Animalot molt perillós, ja que els seus actes solen dinamitar l’oficina, i els seus actes vils i traïdors s’escampen com un càncer, i a l’igual que el xarampió, la seva misèria moral va infectant a tota cuca viva del l’hàbitat fins esclatar tot el pus , i així supurant el nèctar groguenc anihila fins la total expiracióde sers vius a causa d’una septicèmia general. Té una aparença similar als gossos llepadors petits i petaners. També és molt conegut amb el nom de “pilota” o “ Dofins”
Caps de Secció: Insecte molt similar a les formigues o les abelles, ja que gràcies al seu esforç, treball constant, estudi, formació i experiència han anat trepant posicions al “ rusc “ de l’oficina , fins assolir un nivell de mandat mig i tenir al seu càrrec a petites bestioles. A mesura que passa el temps, la seva formació, coneixements i estudis queden minvats i obsolets, tenint que delegar cada cop més feina amb animalons subalterns per no saber realitzar aquella feina o encàrrec. Solen ser molt freds, obscurs i cerebrals, despietats i expeditius en la cleca al clatell o ganivets a l’esquena, ja que no permetran que res ni ningú els hi pugui fer perdre la seva jerarquia , guanyada amb suor i sang. A diferència del “Llepaculs “ manté una relació purament laboral amb “l ’Amo”, la mínima possible, ja que el detesta i enveja profundament. La seva morfologia sol tendir a un aspecte similar al del personatge de Golum del Senyor dels Anells .També coneguts com “ els cracs “ , “els elefants” o “ vaques sagrades “.
” Els Pringats “ : l‘etimologia del terme és castellana.. És la bèstia més comuna dins l’hàbitat de l’oficina, simplement és el que penca i el que es menja tots els marrons de l’Amo, del Fill de l’amo del Llepaculs i del Cap de Secció. A nivell jeràrquic depèn del Cap de Secció. El seu aspecte està clarament definit com un burro, amb unes orelles molt llargues, i una gepa molt pronunciada pels cops que sol rebre dels seus superiors. Una altra característica destacada és la genuïna olor a cremat que desprèn aquesta bèstia, com si contínuament tingues un curtcircuit elèctric .Tenen una aparença similar a la Mula Francis. També són coneguts com “ els burros” com ja s’ha dit anteriorment, en referència clara a la seva morfologia.
“ Marujes “: l‘etimologia del terme és castellana. Bestioles de llengües viperines, quasi sempre del sexe femení. Es caracteritzen per xafardejar contínuament parlar de qüestions domèstiques, i desprès de criticar de totes les altres femelles “marujas “ de l’oficina , passen també a atacar els seus propis cònjuges, per acabar la conversa de tot el matí i ben felices, perquè aquell vespre per sopar ,prepararan un bon àpat als seus homes, en forma de lluç a la basca que van veure al programa de l’Arguiñano. La seva feina consisteix bàsicament, en treure-se-la del damunt , passar-la a qualsevol altra amb les excuses més inversemblants , repetitives i estúpides, amb coeficient intel·lectual de menys zero. D’aspecte semblant al mussol , poden degenerar a la vaca . També són conegudes com les “ xafarderes “
Friqui: Etimologia anglosaxona. Animaló estrany, no catalogat, composició desconeguda. Simplement no sé sap que fan , ni que són , ni d’on venen, ni cap on van. ( en fase d’estudi , impossible aportar més dades ). Altres noms “ expedients X “ ó “ ehh aquell ..cóm es diu ? “.
Informàtics: Animals cibernètics d’una altra galaxia. Entren i surten de l’hàbitat cada cop que es pengen.
Ah ! per cert jo sóc dels burros, burro , mula i ase.
És evident , que el conflicte socio-polític-territorialentre l’Estat d’Israel i el Poble de Palestina, està més enrocat que les velles partides escaquistes d’en Karpov contra en Kasparov.
I el més preocupant, és que no s’endevina cap solució en un horitzó pròxim, i la situació s’anirà eternitzant pels segles dels segles bíblics.
Mentre això no s’arregli , jo proposaria al Poble de Palestina, que comenci un emigració massiva a Israel, fins a la mateixa capital estatal de Tel Aviv , i que Jerusalem , es converteixi en la ciutat amb més palestins per centímetre quadrat.
Proposo doncs, un ÈXODE massiu del Poble Palestí a terres jueves.
Que cada ciutadà palestí, es converteixi en un mexicà“espalda mojada ”, en un cubà “balsero “, en unafricà “patera”,que el Poble de Palestina envaeixi literalment tot el territori d’Israel , de nord a sud, d’est a oest, que cada ciutadà israelià pugui sentí l’alè d’un palestí al seu costat, veure la seva ombra i sentir la seva por i desesperació.
¿Què farà llavorsl’Estat d’Israel ?.... tancar els palestins en camps d’immigrants il·legals ?.....o potser exterminar-los en càmeres de gas mostassa ?
Que comenci el Gran Èxode del Poble de Palestina !! Tots cap a Israel !!...pacífica i lliurement.
I que no pari fins que l’Estat d’Israel, desencalli el conflicte i es vegi forçat a negociar i trobar una solució definitiva, no pas Salomònica, però si justa per tots dos pobles , per poder viure junts i en pau, ara, demà i per sempre, que ho facin pels fills dels fills dels seus fills.
La Carretera, de l’escriptor nord-americà Cormac MCCARTHY,ens mostra unmónde post guerra nuclear apocalíptic , enfonsat en un mar de cendres grises irrespirables, fred intens, pluja incessant , humitat penetrant , gel esquinçador, neu grisa, cel fosc, sol absent, tenebres interiors, desesperació, gana, desolació, arbres podrits, camps estèrils, mars negres, rius negres, terra negre, cadàvers en momificació, homes-monstres caçadors i menjadors d’homes. Un pare i un fill seguint la carretera cap al sud, una espurna de llum, una esperança i un final , que com tota metàfora de vida,les carreteres com els rius acaben al mar.
Avui, ara i aquí, les principals companyies energètiques espanyoles i mestresses de les centrals nuclears hispàniques : ENDESA i IBERDROLA, han començat una campanya publicitària massiva i agressiva, erigint-se com els salvadors del Planeta, els redemptors del Món: amb nens repel·lentsrecitant discursos escrits per altres no-nens ni tant innocents , nenes rosses mimades demanant que volen tenir fills per un món millor, sols grocs i flors grogues,rius blaus, cels blaus,mars blau-verds, muntanyes verdes, prats frondosos verds, camps rics parint tomàquets i enciams, ocellets cantant “La Vida es una Tómbola”, núvols blancs “ nuclears”, tot maco, preciós, encantador... i totes aquestes imatges ens les reguen amb una música simfònica de fons, d’esperança !, de vida ! d’il·lusió ! d’humanitat !.... de salvació !..... TRIOMFAL !!
Això si que són tenir uns bons bemolls, per no dir ... uns bons collons .
Quan les elèctriques s’autoproclamen " Salvadores del Planeta ", és un signe inequívoc, que el dia dels genets de l’apocalipsi és pròxim. Per tant, ja podem , anar guardant plàstics, tendes i encerats, llumins, encenedors, espelmes, piles, llanternes,fogons, ganivets, carmanyoles ifarmacioles , medicaments i cantimplores,mantes i sacs de dormir, mitjons gruixuts i calçotets de llana, guants, bufandes i barrets, gavardines i bons abrics, botes gruixudes , llaunes de tonyina, sardines, i préssec en almívar, i altres conserves i llegums , sucre, xocolata, avellanes , panses i figues seques, galetes, llet condensada i enpols, molta aigua, i sobretot molt de cafè, te, conyac iginebra .... passarem gana i fred.. ...i ni TOTES les elèctriques espanyoles juntes... ens salvaran dels matins grisos ,les nits fosques i tenebroses , que ens espera de forma irremediable en un present gris cendra no gaire llunyà, i no aquest futur de color blau cel i verd pistatxo que ens pinten les companyies elèctriques, i que ens ho volen fer tragar amb un embut, en forma d'anuncis televisius i campanyes publicitàries hipòcrites i indignants.
Existeixen els de ficció, com en Toni Soprano que és un mafiós simpàtic, cabronàs però entranyable, o com al Senyor Vito Corleone el mític ” Il Padrino ” mafiós amb classe i noblesa d’esperit. I també van existir els reals, com Lucky Luciano, un italo-americà emprenedor, intel·ligent, comerciant, empresari, hàbil, astut i calculador,o l’Al Capone , que va regnar a Chicago a base de violència i comptabilitats de somni .
En el nostre entorn, els” Padrins “ estan en algunes poltrones de cuir i caoba , còmodament instal·lats com unes guineus en un galliner, espaterrats als despatxos directius ( presumptuosament esportius) dels clubs de futbol.
Quan a mitjans dels noranta, van sortir al mercat de l’oferta i la demanda els sucosos i multimilionaris contractes amb les audiovisuals, els clubs s’ho van vendre TOT , fins i tot i si calia , a les seves pròpies mares , i tot el que un club es pot VENDRE ( fins i tot publicitat en els w.c.), va ser llavors, quan els nostres ” Padrins ” autòctons, avantpassats dels actuals Malais i Malaies de la Costa del Sol van sortir a la palestra pública i mediàtica, donant-se cops de colze a les costelles, dentallades a les orelles i ficades de dits als ulls, tot per tal d’aconseguir una de les butaques de directiu de les entitats futbolístiques espanyoles.
Recordar-ho és una bajanada, però queda clar que avui en dia els clubs ja no són dels socis, pertanyen a grups audiovisuals, entitats financeres, bancs, caixes, potents grups societaris i econòmics.
I què ha passat amb l’antic soci, el del carnet .? ….doncs el soci paga…. com sempre, el soci consumeix, el soci puja audiències, quotes de mercat, d’opinió, d’audiència, de tirada d’exemplars, de quota d’oients. El soci contribueix a engreixar el “Malayo” de la Marbella de torn.
Arribats a aquest punt de mercantilització ,i gràcies al nostre esperit natural, per idolatrar la cultura del ” pelotazo “, al defraudador, als diners ràpids i fàcils, als especuladors, els amiguismes … no és d’estranyar que amb la mateixa facilitat que van venir els milions, en la mateixa progressió han desaparegut, i molts de clubs, com no podia ser de cap altra manera….han quedat arruïnats.
Ni en Mario Puzzo, creador del famós best seller ” Il Padrí” , seria capaç d’elucubrar un guió com l’ocorregut en els nostres clubs de futbol .
Recorden la famosa melodia de la pel·lícula ” El Padrí” : “….és el teu cos un perfum embriagador…. “, a què fa olor el nostre futbol ? ….a Brummel no, els hi asseguro, aquesta me’l poso jo, que és barata però decent i la seva fragància és mil trilions de vegades millor de la que desprèn la fortor vomitiva i la pestilència putrefacta i nauseabunda de La Lliga dels Padrins, en antany ……La Lliga de les Estrelles .
La meva germaneta i fillola , llicenciada en Filosofia, més petita en edat, però amb més coeficient, preparació i vats cerebrals, segur que difereix totalment amb mi, i s'entreveu en l'horitzó cibernauta del cosmo-webb, negres nuvolots de batalla, de gens i de gènere.
Però és el que penso, i em pinto tal Indi Sioux amb els meus colors de guerra, negre i vermell sota les parpelles, amb el meu tomahawck a la mà dreta i el meu esperit a l'esquerra, estic preparat per la guerra de gens i cromosomes, tallaré cabelleres rosses cromàtiques tenyides a Llongueras.
La pimplis de la meva fillola, molt mona i rossa ella, sosté que el gènere femení sap distingir entre un ampli espectre cromàtic. Un vermell o roig pot ser magenta, un verd és pistatxo, i un blau tendeix al blau turquesa o maragda.
I l'home, en canvi, només és capaç de veure el color en un espai bidimensional, o és vermell , o és verd , o és blau.
Vinga Marilú, menys llops !! a veure si et deshereto i et quedes sense la meva col·lecció de ganivets Cheyenne.
La culpa de tot, la tenen els colors. Fixeu-vos:
Al xinès,li diguem groc, al Nigerià, negre, a l'Anglès, blanc, al Comanxe li diguem pellroja, al nen blau i les nenes són de color rosa.
La merda és negra , la pau és blanca, l'Hepatitis és groga, la puresa és blanca, la sang és vermella, la llum és blanca.
El de dretes és blau, el d'esquerres és vermell, l'ecologista és verd, el feixista és negre, i el ciutadà Albert Rivera, passa del color i va en pilotes.
Tot és cromàtic.
I només falta que vinguin les dones per acabar d'embolicar-ho tot, en aquest pastís d'albergínies de societat actual en que estem tots immersos.
Les dones sou tan intel·ligents, veieu tants matisos, tants contrasts, tantes realitats paral·leles, que acabeu per fer-vos una empanada mental, d'una simple hamburguesa amb ceba.
Tot té un color i sols un. Un és roig i socialista o de dretes blavot.
El problema ve quan matisem, emfatitzem, i diem que un socialista no vol ser roig ,el roig de les esquerres de tota la vida, ja que, no ara, hem de ser més emfatitzats, més moderns, més fashion, i ara són de centre-esquerra o més encara, són centristes.
Els socialistes en aquest país, ja no són vermells , són magentes.
I els fatxes, ja no són fatxes, blaus i negres de feixistes, són aiguamarines.
I les nenes, ja no són de color rosa, són fúcsia.
Ja n'hi ha prou de tant centrat, ara resulta ser, que tot el món vol ser de centre, ningú no vol els seus colors naturals, els que els són innats, tant matís, tant emfatitzar, vinga ja!!
I sabeu el que us dic... ? VISCA EL MARRÓ MERDA !!, el que em surt del meu sant ullet posterior cada dia, merda color marró, el marró del cagarrón chumbero de tota la vida, res de salmó torrat amb anxoves .
Jo sóc d'esquerres, roig i separatista , i no sóc maçó...encara, i a molta honra, i a mi no em diu magenta, ni la meva mare , ni la pimplis de la meva germaneta petita.
Me cagum en el teu padrí !! ( que sóc jo ) ....Que et deshereto fillola !..... Que et deshereto germaneta!!
Si viatgen a Catalunya, podran observar , que a la part posterior de molts cotxes natius del lloc hi ha una adhesiu que representa la figura lateral d’un burro, concretament un burro autòcton català.
Aquesta campanya es va iniciar de forma massiva per simpatia popular l’any 2004 .
L’objectiu original era la de sensibilitzar la població catalana del perill d’extinció d’aquesta raça autòctona de burro, pròpiament catalana, i què segons els entesos, és la raça de burro més apreciada a tot el món, fins i tot els nord-americans vénen a emportar-se sementals burros catalans , per creuar-los amb les seves millors burres americanes i així poder obtenir races americanes de burros superiors, ja se sap que el mestissatge al món animal, no entén de xenofòbia, racisme o discriminació ètnica o cultural.
Doncs bé, l’ideari inicial d’aquesta campanya es va anar transformant , fins a interpretar que no sol estava en perill d’extinció l’animal mular , sinó també la de l’espècimen humà català en conjunt, com a Poble, com a Nació.
És veritat, aquesta raça mular i el català són molt similars, els dos són treballadors, els dos són abnegats, generosos en el seu esforç, humils en la seva recompensa, tranquils, callats, pacífics, mil·lenaris, i en perill d’extinció.
En definitiva, els catalans estimem tant als nostres burros perquè ens hi semblem tant a ells, som ànimes gairebé bessones, ens exploten, ens fuetegen, ens insulten, i com a premi , una trista pastanaga , que gairebé sempre és la mateixa….i només ens queixem alguna vegada per a dir: ” oooooooooiiiiiinkkkkkkkk!! “, però això si , en idioma mular català autòcton, però els senyors amos de l’estable, ens diuen que no podem dir oink en català mular, hem de dir hoinq en idioma mular espanyol cooficial , que si només diem oink en idioma mular propi, estem discriminats els drets mulars de la resta de burros i muls no autòctons catalans.
Doncs així, només ens queda continuar treballant al nostre estable de burros, continuar donant voltes sobre la sínia espanyola amb destí a enlloc , deixar que ens insultin, fuetegin i censurin els nostres oinksmulars, continuar menjant de la mateixa pastanaga i esperar la nostra extinció, pacíficament, tranquils, calladets, abnegats, fins al final ... però els burros donen guitzes, ens escaparem de l’estable ??.
..Ara és quan s'enfonsen totes les guspires i el cos s'inclina de fosc i l'escuma borbolleja i els llavis es muden de blau.
Ara és quan no hi ets. Sempre és ara. Ara és quan els ports canvien de nom i tot sembla desconegut i paral•lel. I t'imagines dofins i enderroques estàtues. Enterres quinquells. Quan es fa de nit no hi ha barana Ara és quan no hi ets. Deixa'm bressolar-me amb la teva absència.
No se si és per aquest indret en la memòria esquerdat que tremola tota l'estructura O és l'ambient aviciat que corromp i subjuga la meva casa No se si és per tu que vaig deixant bocins de mi a cada passa I sento que caic I enyoro la terra.
Quan una noia és maca, realment maca,t’atrapa des del primer instant, et captiva per la seva màgia innata, i aquesta pubilla del Vallès, és realment preciosa, em fa caure la baba.
Té una energia desbordant i una simpatia que captiva els televidents, una autèntica alegria i satisfacció pels ulls, el cor i el cervell.
Maca, trempada , simpàtica , intel·ligent i bona presentadora de televisió, i per acabar-ho de rematar, se la veu una bona noia de cap a peus…. Que més vull ?, que més volem ??
Amb 16 anys va anar als Estats Units a estudiar, i per acabar la carrera va demanar una beca per anar a Alemanya. A Eivissa conegué fortuïtament uns alemanys que la permeteren acabar en un treball a la cadena alemanya de música VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia també com productora. Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissió Inside amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixés la cadena l’any 2003.
És a partir d’aquest any 2003 quan comença la seva tasca com a presentadora del programa de joventut i cultura alternativa anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisió de Catalunya, tractant temes com música, cinema, moda, revistes i d’altres. Gràcies a aquest programa es va donar a conèixer a les audiències catalanes i assolí popularitat.
APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.
La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.
I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.
És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.
L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d’Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos… i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.
I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?
Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.
Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.
Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol.
Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .
voldria dir-vos compatriota, però no tinc pàtria ,
voldria dir-vos padrí, però no tinc aquesta sort.
Però el que si li puc dir , és mestre, perquè m’ha fet aprendre a riure , fins i tot a la tragèdia , que no de la tragèdia, si que puc reconèixer-vos com la meva alma mater , perquè el seu geni m’ha acompanyat sempre , i si que puc dir-li el que sento al recordar-lo: respecte, afecte, reconeixement i admiració.
En el temps actuals, com el que ens toca viure a Catalunya , freds, secs, estèrils, tristos, bruts, indignes i miserables, en què la classe política i social, ens fa envermellir de còlera i d’impotència davant la injustícia permanent, jo em recordo de vos , mestre de mestres, Joan Capri.
Necessitem el seu tarannà , la seva visió i el seu esperit d’humor i bondat tranquil·la , davant i front, aquest esperpèntic constant que és la vida diària catalana, en mig d’aquesta esquizofrènia de voler ser, i no poder o no saber-ne ser, o pitjor encara no tenir ni punyetera idea d’on volem anar, què volem fer, i fins quan.
Des d’allà a dalt, en aquell cel de blau clar, us agrairia, que ens enviï una senyal, en forma de pluja de gripaus miops, tòtils, bords i pallussos, com els que ens manen , tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats Espanyol.
Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns …Visca Catalunya !…
Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixar anar un suau : “visca !”… per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català, sigui del Departament d’Immigració.
Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros…
“No maques , moltes gràcies “
Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc als quinze xicots amb grans a la cara , que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar…
“ No nois, moltes gràcies … “
Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :
“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “…
I dins meu , penso :
Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi…?
Que NO… home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.
Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d’acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m’ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.
Aquesta formula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid
M’ha arribat a la meva bústia de correu , un comunicat firmat per un tal “Anònim” , que a continuació els hi trasllado.
En resum , es denuncia la hipotètica estratègia organitzada de les companyies d’assegurances, en utilitzar mitjans químics escampats amb avionetes , per destruir els núvols de tempesta, amb l’objectiu d’evitar que no plogui, i en conseqüència impedir que es produeixin calamarsades i pedregades, tot plegat, per evitar també, tenir que pagar indemnitzacions a milers de pagesos i propietaris de les finques agrícoles de la Catalunya Central…Realitat o Ficció… ?…. Coses més rares han passat..
TOTHOM QUI SENTI ALGUNA PREOCUPACIÓ PER LA SEQUERA QUE PATIM QUE LLEGEIXI I QUE FACI ARRIBAR AQUEST COMUNICAT A TOTHOM, SI US PLAU! SI ÉS QUE US HO VOLEU CREURE CAL DESTAPAR L’EXISTÈNCIA DE LES AVIONETES ANTI-PLUJA!
LA SEQUERA QUE ESTEM PATINT A CATALUNYA POC TÉ A VEURE AMB EL CANVI CLIMÀTIC!
Només patim una greu sequera a Catalunya quan a la resta de la península continua plovent, casual oi?
El canvi climàtic està afectant a tot el món i també al clima de la península ibèrica i de França, però el que vivim a Catalunya no és fruit del canvi climàtic !!!!
AVIONETES QUE SURTEN A DISPERSAR LA PLUJA A LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL
JA ES HORA QUE ES DESTAPI LA POLÍTICA DE DISPERSAR LA PLUJA, TOT TIRANT SULFUR DE PLATA, TAN SOLS PER A QUÈ LES COMPANYIES ASSEGURADORES DE CALAMARSA I PEDREGADES PUGUIN CURAR-SE LA BUTXACA.
Qui vulgui pensar que VEIEM OVNIS que pensi el que vulgui però ja tenim proves fotogràfiques en que es veu clarament que cada vegada que el cel amenaça pluja unes misterioses avionetes surten i passen per entremig dels núvols, al cap de pocs minuts el cel s’ha dispersat en dos i s’obra una clariana que impedeix que es produeixi la pluja i torna a sortir el Sol.
Aquest fenomen es produeix a les comarques del Solsonès, la Segarra, l’Anoia entre d’altres comarques de la província de Lleida. Estem davant de la política que hi havia darrera dels incendis provocats del 94 i del 98 a les mateixes comarques.
Finalment la Generalitat va culpar FECSA-ENDESA pel mal estat de les línies elèctriques però tots els que varem viure els incendis i ens va tocar de molt a prop sabem i no oblidarem que per cada foc provocat per una línia d’alta tensió 15 focus eren provocats manualment pels piròmans pagats per algun peix gros que mai s’ha destapat.
En quinze anys ens han exterminat els nostres boscos i ara no permetrem que aquestes avionetes continuïn sortint a dispersar els núvols, estem disposats a tot per aturar aquest atemptat ecològic que només està patint Catalunya i no sabem qui hi ha al darrera.
S’està parlant d’organitzar Antiaeris i la impotència que sentim es de no disposar de tancs militars per fer baixar aquestes avionetes que volen a pocs metres d’altura. Aquest passat divendres a Solsona es va fer la primera conferència sobre aquestes avionetes en que van assistir més de 300 persones que totes afirmaven haver vist alguna vegada com a mínim aquestes avionetes tirant sulfur de Plata o algun altre producte químic per evitar la pluja. També es va donar constància que aquestes avionetes ja van començar a sortir l’any 98 però ara ha anat a més. A
Calaf ( comarca de l’Anoia) hi ha un dels dipòsits de cotxes nous a l’aire lliure més importants de la província de Barcelona i estan cansats de veure com cada vegada que el cel amenaça tempesta passa l’avioneta i evita que caigui una sola gota d’aigua, evidentment al darrera hi han les companyies asseguradores d’aquestes multinacionals de cotxes contra pedregades igualment com passa a la província de Lleida amb la fruita.
Tots el pagesos i gent propera estem indignats amb aquesta situació perquè el govern segur que té constància d’aquesta activitat però evidentment no en parlarà i a sobre està tirant endavant d’amagat el transvasament del Segre tot i la no autorització per part del Govern Espanyol, inclús ja es coneix l’empresa que té adjudicades les obres per al transvasament. A mesura que anem avançant sobre el tema anirem informant perquè ja en podeu estar segurs que de l’existència d’aquestes avionetes no en sortirà mai res als mitjans de comunicació!!!!
Però som molts els que les veiem! i no veiem OVNIS encara que alguns ens tractaran de bojos i que tenim al·lucinacions!!! CAL QUE ENS UNIM PER ATURAR AQUESTA POLÍTICA TERRORISTA PER PART D’AQUESTES COMPANYIES ASSEGURADORES! (TESTIMONI ANÒNIM) “
Palamós, potser una dels pobles mariners amb més encant del Mediterrani Català, està a l’U.C.I.
El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.
La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :
” Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural “
Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l’amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.
Al cap d'uns anys però, els seus habitants se’n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s’havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.
Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l’encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.
Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l’assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana…la meva estimada vila empordanesa de Palamós… Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre…tots som còmplices silenciosos.
¿ Ja te’n tornes a riure de mi ?…. so miserable marcomplejines i titiritero ,Open-Office de merda baixat d’una mula geperuda.
Si.. ¿Què passa…? no sé què escriure..i vull escriure .
¿Què dius…? que me’n vagi a escriure a les portes dels urinaris públics….¿ que en aquell entorn de purins , la meva literatura estarà al seu hàbitat perfecte ? ….
! Que graciós ets…! Open-Office dels pebrots, mira com ric…. ja – ja – ja .
Oh !! mira Open-Office allà al fons… a l’entrada del router, mira, mira , mira, està entrant una nova versió del Word, baixat directament del torrent, mira que maco !… Oh és preciós… nou……això és un processador de texts com Deu mana…!!… i no com tu so caca de vaca d’Open.
Oh ! Oh !… mira, mira…Open-Office de merda, mira on va la fletxeta del mouse, panell de control, eliminar programes, Open-Office, desinstal·lar ….
¿Què dius Open-Office… que no ho faci…que no te’n fotaràs més de mi…que seràs un bon programa i no te’n riuràs més del teu amo…, que repetiràs mil vegades que ets una merda…?…
Umhhhh !! No sé, No sé….Mira, com ara et tinc atrapat pels ous, et donaré una nova oportunitat…. Aprofita-la , o et reciclaré tan ràpid , que no podràs dir… ni “piu-piu”…
M’agrada jugar a Deu..em sento tan Omnipotent i Totpoderós…
Amb el dit enlaire , com els Cèsars , et perdona la existència Open-Offce….., val, val, para ja !…para de llepar-me ! coi de gos petaner , llepador i pilota !!
Però fins i tot els Deus com jo , necessiten descansar, i per tant , després de set minuts de creació caca-literària, me’n vaig a jeure al sofà, espaterrat al divan d’en Freud …a psicoanalitzar-me
i un místic … “Visca San José Maria Escrivá de Balaguer “
M’abonaria al Círculo de Lectores, convidaria a berenar casa meva, tota una tarda de diumenge , a les pesades mestresses de Testimonis de Jehová,juntament amb els als nens anglosaxons dels collons de Mormons, acompanyaria a la missa de diumenge a la meva àvia, em compraria una samarreta d’en Guti del Realísimo, seria el primer de la cua el primer dia de rebaixes al Corte Inglés, aniria amb la meva mare a trepitjar-me totes les botigues de roba femenina un dissabte a la tarda, m’empassaria amb la meva cunyada tots els tele-culebrons veneçolans de la tve-1, i fins i tot , faria de www.saveacebes.com la meva pàgina principal d’Internet.
Tot això i més ,
per fer possible,
un combat impossible,
Alí vs Tyson
La categoria reina de la boxa, està de rebaixes “out let “. Els pesos pesants s’han quedat sense reis, de campions autèntics, amb carisma i virtuosisme pugilístic.
Evander Holyfield i Lenox Lewis, han estat els dos últims grans campions mundials des de la caiguda de Tyson.
Els que els han seguit, al meu entendre, són d’una qualitat pèssima.La crisi de la factoria americana és la culpable.
Han deixat de produir, els grans virtuosos d’aquest esport, els boxejadors negres de més de 100 Kg.
De tot aquest negre panorama en la categoria reina de la boxa, s’han aprofitat els campions de l’Europa de l’Est, principalment russos, per colar-se on no haurien d’haver entrat i s’han coronat reis, en absència d’un campió autèntic.
Un autentic Rei, encara per forjar-se, tal espasa Excalibur, renaixerà, i llavors, com Ricard Cor de Lleó, reclamarà la corona que per justícia li correspon, la Corona Mundial Unificada dels pesos pesants de Boxa, sacsejant a plantofada neta, els fatxendes usurpadors que avui se senten al seu tron.
El meu Ser republicà , no em predicarà, si crido des d’aquí :
o reconec, amb tanta Mula, Torrents i altres marranades pirates, cada vegada vaig menys al cinema, he passat d’anar una vegada cada setmana a una vegada a l’any, màxim dos , potser tres.
Les pantalles de televisió domèstiques d’avui en dia, reproductors dvd, etc.. , et donen una qualitat impressionant, no arriba a la professional d’una sala comercial de cinema, però si que et donen l’oportunitat de presenciar un bon espectacle cinèfil, còmodament instal·lat al sofà de casa teva.
Però clar, hi ha algunes pel·lícules, que no pots esperar que surti una còpia decent a la Mula, i acabes per comprar-te una entrada i gairebé sempre la mateixa setmana d’estrena, en un cinema de la teva ciutat, i gran error….. la caguem !
I és que de sempre, i de tota la vida, els cinemes són lloc prohibit, unes autèntiques neveres-congeladors non-frost, però sense sistema antibacterià , les sales dels cinemes es tornen boges a causa del canvi climàtic, és un desenfrenament de gel polar, ancoratge del termòstat a 15 graus centígrads quan les Autoritats de la Sanitat Pública recomanen 23 graus centígrads.
Diumenge després d’un celestial menjar, entrecot amb patates fregides i escalivada de bacallà, regat amb un bon Penedès negre cinc anys, crema catalana, cafès i whisky malta deu anys, migdiada de campió, dutxa calenta i afaitat a la fulla de Williams amb Brummel Blau, un cafetet amb pasta, cotxe i a la porta del cinema a veure una zoombies, ja que m’he quedat amb gana de carn i sed de sang.
Entres a la sala, et poses amb la teva botelleta d’aigua 1,50 euros, els teus conguitos 2 euros, més l’entrada 6 euros, gairebé 10 euros , gairebé 1.700 pessetes de l’antiguitat.
Comencen les dentellades de zombies, i .. ATXUUMMMMMM !! , primer esternut, pell de gallina a les cuixes, perquè clar com un és un capullu, ha anat al cinema amb pirates, segona onada de mossegades a la jugular, mitja hora de projecció …i .. ATXUMMMM , ATXHUMM !!, aquesta vegada, dos pel preu d’un, comença la picor de faringe, laringe, i et dius … ja t’està bé per torracollons ¡! ..A que se li ocórrer anar al cinema , sense portar una abric , bufanda i guants.
A la sortida, et trobes coneguts, que et diuen que si la pel·lícula fa por, i els contestes : “serà això, perquè estic congelat “
Al matí següent, constipat , mal de de coll , tos de la bronquitis crònica, congestió nasal, dolor d’ossos, sense febre, però amb tota la col·lecció de bacteris i virus.
Estic segur que fins i tot he agafat el mateix virus de la pel·lícula… el de la IRA i la FÚRIA:
ME CAGUM ELS AIRES ACONDICIONATS I ELS CINEMES !!!!!!!!AHHHHHHHHHHHH¡!!! AAAAAAAAAAAAAAARGGGGGGGGGG !!!!!!!!!!
Escrits
